VOCABULARI
-Scolopendra Martilialis: Insecte monstruós i terrible. Mortal de necessitat. S’assembla a un centpeus gegantí.
-Escrupolosament: Dubtant si està bé o malament.
-Autòmat: És una màquina que té la figura i els moviments semblants als d’una persona o d’un animal.
-Impel·lit: Persona que no pot fer servir els braços o les cames.
-Ressort: És una molla que, quan torna a la seva forma primitiva, serveix per fer moure o fer funcionar algun mecanisme.
-Minvà: Que minva, que disminueix cada vegada més.
-Domàs: Teixit.
-Àurea picuda: Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era pura melodia inaudible. Tímida.
-Ponderar: Pesar, especialment examinant pros i contres.
-Amat: Defecte que a vegades tenen les pells seques.
-Simius Saltarinus: Mico que salta. El pelatge es conserva amb naftalina.
-Preceptes: Instrucció, ordre, que es dóna com a regla d’acció o de conducte especialment moral.
-Otorinus Fantàsticus: Animal inexplicable.
-Sageta: Cuc marí en forma de fletxa transparent que constitueix un element depredador important del plàncton.
-Macabres: Suggeridor de la dansa de la mort, en que figuren, intervenen, cadàvers.
-Faç: Superfície de la Terra.
-Portuberància: Sortint a la superfície d’un cos.
-Flàccida: Que cedeix a la pressió per mancança de fermesa, flonjo.
-Tènies Instestinalis: Paràsits dels budells en forma de grans cucs. Són orbs. Produeix un enflaquiment general de la persona.
-Cadència: Descents d’entoncació que assenyala el final d’un mot, d’un sintagma, d’una oració, d’un hemistiqui.
-Visceral: Relatiu o pertanyent a les vísceres.
- Vísceres: òrgan intern d’un animal.
-Albergar: Donar un lloc de refugi (a algú).
-Neguitejar: Donar inquietud, molèstia (a algú).
-Curulla: Ple a vessar.
-Infòlio: Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares i pàgines.
-Benemèrita: Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis.
-Docte: Que té molta ciència, que posseeix extensos coneixements en tal o tal matèria.
-Courrier des Sciences: Publicació científica. Gran fama.
-Avutarada Gèminis: Misteriós animal que obsessionarà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparagué de la Terra.
-Discorda: No estar d’acord amb alguna cosa.
-Sapiència: Saviesa.
-Provecta: Avançat en edat, en experiència.
-Regalima: Deixar anar regalims: Filet de líquid que corre per la superfície d’un cos que regala, que en cau.
-Nefasta: Que ha estat marcat per esdeveniments funestos, tràgics.
-Edificar: Fer, construir (un edifici).
-Car: Serveix per a introduir una proposició en què es dona la raó d’alló que s’ha dit en la proposició anterior.
-Menestrals: Persona que professa un art mecànic.
-Espitregar: Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert.
-Litografia: Sistema d’impressió en que la imatge a imprimir és reproduïda sobre una pedra o una planxa metàl·lica.
-Límpid: Clar, pur, d’una transparència perfecte.
-Titànic: Gegantí.
-Deliri: Estat d’exaltació violenta en què se cessa d’obeir la raó.
-Entestar: Reunir (dues coses) ajustant-les per llurs caps o extrems.
-Capell: Barret.
-Bullanga: Avalot.
-Efenescència: Formació, en el si d’un líquid, de bombolles gasoses que l’agiten i que esclaten a la superfície.
-Balustrada: Barana de poca alçària formada amb balustres.
-Enarborar: Posar (alguna cosa) dalt de tot d’un pal, d’una torre, etc.
-Rosant: Projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer...que sol coincidir amb el seu eix longitudinal.
-Pòtric: Espai cobert superiorment, amb obertures, laterals, a l’entrada d’un edifici.
-Propici: Favorable.
-Lívida: D’un blau brut com el que pren la pell per fred.
-Levita: Peça de vestir masculina cenyida al cos, amb mànigues, i amb faldons llargs que envolten completament les cuixes.
-Baluard: Terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.
-Devers: Cap a.
-Isolats: Aïllats.
-Preludi: Acció, esdeveniment, etc.
-Oprobi: Deshonor públic.
-Pinsà: Ocell de la família dels fringíl·lids.
-Abeurador: Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
-Inefable: Que hom no pot expressar amb paraules.
PERSONATGES
Personatges reals de la novel·la:
Antoni de Montpalau: És el propietari d'excel·lents col·leccions d'història natural, és un científic ben preparat i també és el protagonista del llibre "Les històries naturals".
Jaume Salvador: És un gran botànic.
Amadeu: És el cotxer de Montpalau.
Personatges històrics:
General Mina: Era un general del Congrés Mexicà.
O'Donnell: Va ser un noble, militar i polític espanyol.
Ferran VII: Antic rei d'Espanya.
Animals inventats per l'autor
Scolopendra martirialis: És un insecte gegant similar al centpeus. És mortal
Àurea picuda: És un animal desconegut. El seu cant és inaudible per l'orella humana.
Otorrinus fantàsticus: Petit animal ferotge, que dispara a regular distància unes petites però mortíferes doncs, com si fossin sagetes enverinades.
L'avutarda gèminis: És un animal misteriós, i naturalista científic n'estaven obsessionats durant molts anys. Però de cop i volta va desaparèixer de la terra.
Gavinis comunis: És un animal. No existeix però es refereix a una gavina.
Tènies Intestinalis: Són paràsits de dins els budells en forma de grans cucs.
Pesce Cola: Animal mitològic, és una sirena.
Mandràgora: És una planta. Són una mena d'arrels.
Toro: Són mamífers i els crien com a bestiar.
Pinsà: és un ocell entre 14-16 cm. El seu color és entre blau i verd, i és conegut pel seu cant.
Ratapinyada: És el nom que rep qualsevol mamífer que sigui dels quiròpters
Simius Saltarinus: Mico que salta
Scolopendra Martirialis Àurea picuda Otorrinus fantàsticus
l'avuaturda gèminis Gavinis comunis. Pinsà
LOCALITZACIONS
Capítol II - La carnívora
ARGUMENT
Antoni de Montpalau i uns amics decideixen reunir-se per anar al museu de la història natural per parlar de les espècies exòtiques de fauna i flora. L'endemà el grup de coneguts visita a la hisenda de Grècia. Més tard surten al jardí a l'hora de dinar, oloren a sofre i veuen fragments del calidoscopi sobre una catifa a terra i de cop i volta la persona que ha fet tot allò desapareix.
VOCABULARI
- Garlandes: Una garlanda és una cadena de flors o de fulles que es fa servir com a adornament. Per Nadal, molta gent decora la casa amb garlandes.
- Hom:
· Aquesta paraula s'usa sempre com a subjecte d'un verb per a referir-se a la gent en general, a una o a més persones sense dir exactament quines.
· Un o una; a vegades, qui parla.
- Domàs: Un domàs és un teixit de seda o de cotó d'un sol color que fa dibuixos amb tons brillants i mats. Hi ha cobrellits que són de domàs.
- Ponderar:
· Mirar bé si una cosa és convenient o no, estudiar-ne les qualitats i els defectes. Quan ens fan una proposta de treball, convé ponderar-la i no dir que sí de seguida.
· Dir que una persona o una cosa és molt bona, que té moltes qualitats. Tothom qui ha anat a Suïssa pondera la netedat i la bellesa d'aquell país.
- Sagetes:
· Fletxa
· Cargolet
- Dissociats: Separar (coses unides per associació).
- Faç: Cara. Es fa servir en literatura.
- Plàcid: Que està en calma, en pau.
- Cruïlla: Una cruïlla és el lloc on s'encreuen dos o més camins o carrers. A les autopistes no hi ha cruïlles.
- Benemèrita: Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis.
- Palafrener:
· El qui menava un palafrè caminant a l’estrep del cavaller.
· El qui muntava el palafrè.
· Mosso que tenia cura dels cavalls.
· Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. (palafrener major)
- Provecta: Avançat en edat, en experiència.
- "in mente": Al pensament.
- Balustrada: Barana de poca alçària formada amb balustres.
- Llambordes:
· Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
· Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres.
- Salabror: Qualitat de salabrós.
- Salabrós:
· Que conté sal.
· Que té gust de sal.
- Paratges:
· Indret
· Operació de parar o adobar un ordit.
· Ascendència més o menys alta d’una persona.
- Lívides:
· D’un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred.
· D’una pal·lidesa blavosa.
- Balvard:
· Terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.
· Obra de fortificació de forma pentagonal en els angles d’un recinte emmurallat.
· Edifici de defensa que hi havia davant les masies, parets altes que servien de defensa a les masies.
· Barri.
· Protecció, defensa.
- Oprobi:
· Deshonor públic.
· Persona que causa aquest deshonor.
- Abeurador:
· Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
· Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats.
· Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
- Pinsà:
· Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 15 centímetres de llargada, de plomatge castany al dors, gris blavós al cap i amb dues barres blanques a les ales.
PERSONATGES
Personatges Reals de la novel·la:
Antoni de Montpalau: Noble barceloní, propietari d'excel·lents col.lecions d'Història natural i del palau. De jove era racionalista. És el protagonista de la novel.la.
La baronessa Neziers: Cosina d'Antoni per banda materna.
Arnulf de viladomat: Oncle Valencià
Winckelmann: Un naturalista alemany.
Isidre Novau i Campalans: és un capità de vaixell molt competent, però una mica silenciós.
Silveri: El lacai encarregat de les plantes.
FAUNA I FLORA
Animals inventats per l'autor
Avaturda gèmenis: És un ocell misteriós, rar i meravellós.
Vampirus diminutus: És un mamífer que xucla la sang de qualsevol ésser viu. Aquest animal és un tipus de rat-penat.
Scolopendra martirialis: És un insecte monstruós i mortal. Aquest insecte s'assembla a un centpeus molt gran.
Peix Nicolau o "Pesce Cola": És un animal monstruós, mig del seu cos és de peix i l'altre mig és d'un humà.
Rates de claveguera
Plantes
Pèsol d'olor
La carnívora: És un tipus d'arbre que menja insectes i animals vius.
Mandràgora: És una planta de la família de les solanàcies, les seves fulles són amples i la seva flor és de color violeta.
CARNÍVORA RATES DE CLAVEGUERA
MANDRÀGORA
Capítol III - El café de "la llibertat"
ARGUMENT
En aquest capítol comença a descriure els carrers de Gràcia, una vila d'una absoluta tradició.
El cavaller de Montpalau i el seu cosí Novau van decidir anar a Barcelona. Quan van arribar a Barcelona van anar a una hisenda que es deia "Cal Perdiu". Montpalau va discutir amb el masover de la hisenda.
Van discutir sobre els camps i la manera en què cal treballar. Després, Montpalau i Isidre Novau van anar a una cafeteria anomenada "El cafè de la llibertat". Van passar uns quants minuts i va entrar un home amb una capa negre que va fer un tret en direcció al cavaller de Montpalau. Montpalau només va sortir ferit d'aquell accident. Finalment Antoni de Montpalau i el seu cosí tornaren a Barcelona.
VOCABULARI
- Baluard: Terraplè avançat que forma part de les muralles d'una ciutat.
- Carlina: Partidari del carlisme.
- Ominosos: abominable.
- Cantussejar: Cantar a mitja veu.
- Hom: Algú, la gent o tota la gent en abstracte, pronom emprat només com a subjecte quan es vol significar que l'acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines.
- Salconduit: Document lliurat per una autoritat.
- La hisenda: Finca rural
- Tords amb olives: Ocell de la família dels muscicàpids.
- Brunzents: Que brunzeix.
- Iracunda: Propens a la ira.
- Etèria: Pertanyent a l'èter
- Alada: Proveït d'ales.
- Translúcid: Que deixa passar la llum però no deixa veure distintament els objectes a través seu.
- Ingràvid: Lleuger, sense pes.
- Muls: Híbrid de cavall.
PERSONATGES
Personatges reals de la novel·la:
El marquès de Sallent: Liberal que morí lluitant en una emboscada carlina, a Campdevànol.
El Cavaller de Montpalau: Membre de l’Acadèmia de Ciències i molt bon científic.
Isidre de Novau: Parent de Montpalau que acompanyà aquest en les seves aventures.
Samsó Corbella: Amic d’Antoni Montpalau que es dedica a la medicina.
FAUNA I FLORA
Animals comuns: Cavall, porc, pollastre, llebre, mosquits, mula, gos, granota, ase salvatge, abella, tigre, àguila, balena, gall, falcó, borinot, formiga, mosquits, voltor, ratapinyada i pantera.
Mustela: (català antic) És un carnívor que té el cap allargat, les potes curtes, viu molt durant la nit i s'alimenta de mamífers que són molt més grans.
Poisson: És peix en francès.
Erisso: (català antic) És un mamífer amb moltes punxes i són per defensar-se.
Papagay: (català antic) És un ocell molt vistós, ja que té un plomatge que crida l'atenció.
Yena: (català antic) Són els mamífers que s'alimenten de carronya.
Lop: (català antic) És un llop.
Geranis: Són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniàcia.
Lleó: és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres dek gènere pantera.
Cavalls: és un mamífer, una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. Els humans van començar a domesticar els cavalls el 3700 aC.
 |
| Yena (català antic) |
 |
| Lop (català antic) |
 |
| Gerani |
 |
Erisso (català antic)
|
LOCALITZACIONS:
Capítol IV - Teoria del dip
ARGUMENT
Un cop succeït l'accident del Dr. Corbella, aquest li va dir al senyor Montpalau que era millor que romangués al seu llit. Seguidament, Novau li llegeix “Tractat de Genitura” (manuscrit). Tot seguit, Ramon, un dels servents, els ofereix xocolata i acaba el capítol amb l'escena dels dos cosins comentant la lectura. El mal temps és un factor meteorològic que caracteritza el capítol.
VOCABULARI
- Abellir: Agradar alguna cosa, venir de gust. Quan plou no ens abelleix sortir a passejar.
- Regolfada:Fet de regolfar un fluid. La regolfada d’un corrent d’aigua.
- Intrèpid:Que no tem els perills.
- Meticulosament:Excessivament curós de petits detalls, de minúcies.
- Torratxa: Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.
- Arrabassar:Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i rabasses, per conrear-lo.
- Diligència:Qualitat de diligent.
- Quimèric:Merament imaginari.
- Replà:Tros pla i horitzontal en un terreny que fa pendent.
- Preventiu:Que serveix per a prevenir, per a evitar.
- Enxarolat:Envernissar amb xarol.
- Decandit:Fer perdre la força, la vigoria.
- Terrabastall:Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.
- Capell: Un tipus de barret.
- Falòria: és un tipus de conte, faula o mentida.
- Secall:Rama seca d’una planta.
- Arnat:Defecte que a vegades tenen les pells seques consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.
- Decrepitud:Estat de qui està decrèpit.
- Litografia:Sistema d’impressió en què la imatge a imprimir és reproduïda sobre una pedra o una planxa metàl·lica prèviament preparada. .
- Enrunat:Convertir en runes (un edifici).
- Inintel·ligible: No intel·ligible
- Tirallonga:Sèrie llarga de coses que es diuen, s’esdevenen, etc., l’una darrere l’altra.
- Emfàtic:Proferit amb èmfasi, que denota o implica èmfasi.
- Quinqués: Llum, ordinàriament de petroli, proveït d’un tub de vidre i, generalment, d’un pàmpol.
- Inexorable:Que no es deixa vèncer pels precs, que es manté inflexible.
- Vehemència: Força impetuosa, ardor violent.
- Ostensible:Que pot ésser mostrat.
- Bastament: En quantitat suficient.
- Boirina:Boira lleu que permet una visibilitat horitzontal superior a un quilòmetre.
- Ruixim: Gotetes que llança una massa de líquid agitat.
PERSONATGES
Antoni de Montpalau
Novau
Baró de Meer: Cònsol de França, és un gran amic d'Antoni de Montpalau.
Ramon Cabrera
Doctor Samsó Corbella
Formiga: Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
Aranya: Qualsevol dels individus de l’ordre dels araneids.
Gall: Nom comú del mascle de diversos espècies d’ocells.
Castor: Gènere de rosegadors de la família dels castòrids.
Vibra: Gènere de rèptils ofidis de la família dels vipèrids, molt verinosos, amb el cap clarament diferenciat del cos, que es distribueixen per Euràsia i el nord d'Àfrica.
Unicorn: Mamífer carnívor de la família dels fèlids, el més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques, que habita l’Àsia. (animal fictici)
Mustela: Mamífer de l'ordre dels carnívors de la família dels mustèlids, amb el cap allargat, potes curtes, vermellós i blanquinós, molt actiu durant la nit i que es nodreix de mamífers molt més grossos que ell.
Corp Leo: Ocell amb les ungles fortes, el bec gruixut i les plomes negres i lluents.
Tigre: Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes.
Pantera: Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids.
Simius saltarnius: Mico que salta. El pelatge es conserva amb naftalina.(animal fictici)
Eriçó: Mamífer insectívor de la família dels erinaceids, que té el pèl de la part superior del cos barrejat amb punxes i és capaç d’enrotllar-se formant una bola, propi d’Europa i de les seves illes.
Oronella: Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.
Çinya: Cigonya. Gènere d’ocell amb les potes llargues i el bec llarg.
Espaltum: Planta medicinal.
Pago: Paó (animal fictici)
Cigala: Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàdids.
Pigot: Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l'ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l'extrem afuat i el raquis rígid, i s'alimenten d'insectes i larves.
Orifant: Elefant.
Àurea picuda: Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. (animal fictici)
Abella: Petit insecte himenòpter de la família dels àpids.
Guineu: Mamífer carnívor de la família dels cànids, d’uns 60 centímetres de llarg, musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa i pelatge rogenc.
Voltor: Ocell de l’ordre dels falconiformes , de la família dels vultúrids, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors.
Falcó: Nom de diversos ocells de la família dels falcònids.
Serena: Sirena. Figura representada en forma de noia per la part superior i de peix per la part inferior. Atreia els navegants amb els seus cants. (animal fictici)
Pellica: Pelicà. Ocell amb un gran bec i els dits amb membranes.
Àguila: Nom donat a diversos ocells de rapinya de la família dels accipítrids.
Cavall: Mamífer de l'ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com a animal de tir, de sella, etc.
Balena: Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Erisso: Eriçó. Mamífer amb punxes a la part superior.
Lop: Llop.
Dip: Un pretès ésser que es transforma successivament en aranya, borinot, voltor... (animal fictici)
çens: Tipus de cabra.
Ase salvatge: Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Cha: Xai.
Papagay: Es refereix a un guacamai en català antic, que és un ocell amb el plomatge llampant, bec groc, fort, corbat i de cua llarga.
Perdiu sparver: Perdiu, tipus d’ocell.
Capítol V - El brau diabòlic
ARGUMENT
Principalment Antoni de Montpalau llegeix el diari "El Constitucional". Més tard, Antoni de Montpalau i Novau van a la plaça on hi ha globus aerostàtics. Antoni aconsegueix agafar-ne un on posava "A Barcelona". Aquest volgué marxar de la plaça perquè com amant de la naturalesa que és no li agrada estar a prop dels toros. El seu cosí el convenç perquè es quedi, però de cop i volta veu un brau negre que s'apropa a ell i quan el té just davant desapareix.
VOCABULARI
- Fervor: Entusiasme, dedicació i respecte amb què es fa alguna cosa.
- Francmaçonic: Relatiu o pertanyent a la francmaçoneria o als francmaçons.
- Francmaçons:Persona que pertany a la francmaçoneria.
- Francmaçoneria: Associació secreta internacional de persones unides per a propòsits fraternals que usa com a emblemes certs instruments de l’ofici de mestre de cases, com nivells, escaires, etc.
- Lliurepensador: és una persona que forma les seves opinions sobre la base de l'anàlisis imparcial dels fets i que és amo de les seves pròpies decisions.
- Valerosament: és enfrontar-se a alguna situació amb valor. Una persona valerosa és una persona valenta.
- Afusellament: és l'execució d'una persona per un grup de soldats o botxins armats amb armes de foc, després de ser condemnada a pena de mort.
- Cavalleresca: Segons el context del llibre en aquest cas cavalleresca significa una lluita entre cavallers.
- Fellonies: Significa fer barbaritats com per exemple, cremar una església.
- Esquadró de cavalleria: és una fracció de cavalleria.
- Traginer: és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall
- Hom: És una paraula que s'utilitza sempre com a subjecte d'un verb per referir-se en general a la gent, a una o més persones sense dir quines persones són.
- Conspirador: Persona que prepara una conspiració o participa en ella. Conspiració és quan dues persones es posen d'acord per anar contra algú o de quelcom.
- Expedides: Significa narrades.
- Prolixament: Significa freqüentment.
-Oda: Poema líric que sol dividir-se en estrofes o parts iguals.
-Llast: Objectes feixucs que es porten a bord d’una nau per tal de donar-li més estabilitat.
-Oscil·latori: Oscil·lar, moure’s entorn d’un eix o punt fix, alternativament en un sentit o en el sentit contrari.
-Panteixant: Respiració fatigosa.
-Panteixar: Respirar amb pateix, agitadament.
-Curulla: Porció d’una substancia que sobresurt del recipient que la conté. Ple o vessar.
-Prolixament: Quantitat d’allargar-se massa parlant o escrivint.
-Calumniosa: Que conte una calúmnia o calúmnies.
-Frac: Peça de vestir amb mànigues que per davant arriba no més fins a la cintura i per darrere porta dos faldons llargs de forma trapezial.
-Prospectes: Imprès de petites dimensions que hom distribueix entre el públic per tal de presentar o anunciar una obra, un establiment, una mercaderia, etc.
-Consuetud: Ús constant de abitud.
-Occit: Matat
PERSONATGES
Personatges reals de la novel·la:
Antoni de Montpalau
Novau
Cantalupo: És la persona que estava en el globus aerostàtic.
Eudald de Puig: Era un antic amic d'Antoni de Montpalau i també un gran poeta.
Personatges històrics:
Fèlix Vicenç Andreu de Lichnowsky: Va ser un príncep.
Krzyzanowitz: És un home molt ric que tenia fortunes importants a Alemanya.
Joaquim Rubió i Ors: Va ser un gran poeta.
Ramon Cabrera: És el compte de Morella.
Fèlix Vicenç Andreu de Lichnowsky Joaquim Rubió i Ors
Ramón Cabrera Krzyzanowski
FAUNA I FLORA
Toro: Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros aramat de dues banyes, pell dura i pèl curt.
No apareix cap planta.
Capítol VI - Aires de Paris
ARGUMENT
Al principi del capítol l'autor comença a explicar que la teoria dels perfums és complicada i vastíssima, i els podem dividir: els gèlids i els càlids. A continuació s'explica que hi ha una dama anomenada Aurora Dupin i el seu amant que era músic, Federic Chopin. Antoni de Montpalau els hi va buscar allotjament a Les Quatre Nacions. Més tard Aurora i Antoni van sortir i van anar fins al cafè de Perú, però Chopin no va poder anar-hi, ja que no es trobava bé.
VOCABULARI
- Vastíssima: De gran extensió.
- Voluptat:Complaença en els delits sensuals.
- Concís: Que té concisió.
- Concició: Qualitat de l’estil que consisteix a ometre tot allò que no és necessari per al sentit.
- Bivaquejar: Campament de nit al ras.
- Copsar: encertar.
- Concurrència: Aplec format per moltes persones que voluntàriament es dirigeixen i es troben en un mateix lloc.
- Corpori: Que té cos.
- Evocació: Acció d’evocar; l’efecte.
- Nomenclatura: Conjunt sistemàtic dels noms emprats en una ciència, art, etc., i principalment en les classificacions.
- Susciten: Fer néixer (una cosa), promoure-la.
- Complaença: Voluntat de complaure algú.
- Randa: Punta feta de fil gruixut.
- Nomenclatura: Conjunt sistemàtic dels noms emprats en una ciència, art, etc., i principalment en les classificacions.
- Infurtuni: Cop d’adversa fortuna, desgràcia greu.
- Pavana: Dansa cortesana de ritme binari, temps lent i moviments pausats. Com si ballés.
- Púdica: Que respecta el pudor.
- Assidu: Constant en aplicació o atenció, perseverant.
- Falenes: papallona nocturna
- Pudor:Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat.
- Omís: No fer-ne cas, despreocupar-se’n (d'alguna cosa).
- Diligència: Carruatge gran amb diferents compartiments destinat al transport de viatgers.
- Comboi: Conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta plegats
- Errívoles: Que es presta a ésser errat.
- Coporeïtat: Qualitat de corpori.
- Devers: prep= cap a
- Bagatge: totes les experiències d'una persona.
- Cínicament: D’una manera cínica.
- Cínica: Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals.
- Massissos: conjunt de flors.
- Concurrència: Aplec format per moltes persones que voluntàriament es dirigeixen i es troben en un mateix lloc.
- Modismes: Construcció o locució peculiar d’una llengua.
- Cínicament: D’una manera cínica, amb cinisme: Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.
- Abssort:Amb l’ànim suspès davant una cosa extraordinària.
PERSONATGES
Fèlix Vicenç Andreu de Lichnowsky: Va ser un príncep.
Frederic Chopin: És alt, malenconiós i gairebé no deia mai res. El músic famós, que componia unes sonates per a piano extraordinàriament sensibles.
Antoni de Montpalau:Noble barceloní, propietari d'excel.lents col.lecions d'Història natural i del palau. De jove era racionalista. És el protagonista de la novel.la.
El marquès de la Gralla: Era membra de l'Acadèmia de Ciències, i un aristòcrata de Barcelona. En el seu palau reunia la famosa tertúlia científica.
Aurora Dupin: Era una dama ni bella ni lletja, però tenia xic i una gran fascinació. Signava els seus llibres, ja que era escriptora reputada, amb el pseudònim de “George Sand”.
Francesc Avinyó i Barba: És el físic.
FAUNA I FLORA
Animals inventats per l'autor:
Àurea picuda: Animal desconegut amb un cant harmoniós.
Animals reals:
Cavall: Mamífer perissodàctil que es distingeix de l’ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o d’abastament
Gat: Mamífer carnívor de la família dels fèlids
Isards: Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap, que habita les zones muntanyoses del sud d’Europa
Falena: Papallona nocturna.
FALENA
ISARD
CAVALLS
GATS
Plantes reals
Espígol: Mata aromàtica de la família de les labiades, de fulles molt estretes i flors blaves o violàcies en inflorescència terminal interrompuda, en què s’intercalen bràctees membranoses ovades, pròpia sobretot de prats i matollars secs de la muntanya mediterrània i cultivada per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria i com a aromatitzant
Romaní: Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d’un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i emprada com a condiment
Pi de muntanya: Arbre perennifoli del gènere Pinus, de la família de les pinàcies, monoic, de fulles aciculars en grups de dues, tres o més a l’àpex de petites branquetes, flors masculines en forma d’estròbils oblongs, agrupats a la punta de les branques
ROMANÍ
ESPÍGOL
PI DE MUNTANYA
Capítol VII - L'arpa pneumàtica
ARGUMENT
El marquès de la Gralla va decidir fer una festa i convidar el nucli selecte de la seva tertúlia com ara Bartomeu Garriga, un gramàtic xacrós, Segimon Ferrer, matemàtic notable, Pascual Matons, un autor d’un sermonari catòlica-liberal, Francesc Avinyó, capità d’una indústria i Josep Ignasi, fill del marquès Gralla. Gralla li va dir a Josep Ignasi que toques “L’Arpa Pneumàtica”. Després de l’actuació de Josep Ignasi, en Ferran, un dels convidats començà a examinar les distintes coagulacions matemàtiques existents i va decidir citar “ Instar lactis me mulxisti, et instar casei coagulari permisisti”. El marquès Gralla i tots els seus convidats discutiren alguns temes i finalment Frederic Chupin interpretà uns fragments en el pianoforte i tots els convidats van quedar molt satisfets.
VOCABULARI
Xacrós: És la persona que té tendència a patir una xacra.
Toponímia: És l'estudi del significat i d'on provenen els nombres que són propis d'un lloc.
Gairell: Segons el context és de costat.
Canonge: En els temps passats significava; clergue que seguia una regla.
Erudit: Vol dir que té erudició, la eredució significa el coneixement sobre una ciència.
Solemne: majestuós.
Escalfapanxes: És una llar, un tipus de xemeneia.
- Clavecí: És una mena d'instrument de teclat i a més també de cordes pinçades.
- Embalum: És el volum d'una cosa.
- Pantomima: És la representació muda alhora de fer teatre, es basa en l'expressió del cos i els gestos.
- Rutila: Llançar una mena de raig de llum.
- Dissertar: Significa discórrer sobre qualsevol matèria com per exemple català o el castellà.
- Convicció: Són les coses per les quals un esta convençut.
-Ungüent: és una substància medicinal feta amb greixos, per a la pell.
-Apotecari: és la persona que antigament preparava medicaments.
-Sermonari: pedicador.
-Esclesista: relatiu o pertanyent a l’esglèsia, un membre de l’estat religiòs.
-Canonatge: antigament era un clergue que seguía una regia o cànon, i que vivía en una comunitat.
-Eminent: més alt o sobre sortit de les coses.
-Eruditíssim: és una cosa/persona que té erudició.
-Terrabastalls: estripè que fa una cosa que cau.
-Cretí: és una persona que pateix idiotesa acompenyada de degeneració física i deformitats.
-Enginy: és l’esperit d’invenció habilitat a trovar els mitjans d’aconseguir o d’exectuar alguna cosa.
-Entapissat: cobrir alguna cosa amb tapís.
-Domàs: és un tipus de teixit que té dibuixos en la roba birllant en uns indrets i mat en uns altres.
-Escalfapanxes: és una llar petita adorsada a la pered per a la calefecció d’una habitació.
-Embalum: Volum de una cosa especialment quan és desmesurat.
-Baiard: Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travesseres que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços cossos humans o objectes d’ús rústic.
PERSONATGES
Personatges reals a la novel·la:
Marquès de la Gralla:Dona una festa en honor al seu nom.
Segimon Ferrer:Matemàtic notable i que estava sempre de picabaralla amb un altre contertulià, el canonge Pascual Matons.
Bartomeu Garriga: Gramàtic xacrós convidat a la festa. Contertulià del Marquès de La Gralla. Filòleg. De jove havia conegut Jovellanos i que, s’havia especialitzat en toponomía.
Pascual Matons: Autor d’un sermonari catolicoliberal. Darrerament havia estat proposat bisbe de Múrcia pel govern cristí, en agraïment pels serveis prestats a la causa liberal.
Samsó Cobella: Doctor en Medicina. Té debilitat per les faldilles, causa de grans terrabastalls conjugals i domèstics.
Francés avinyó:Capità d’indústria a Poble Nou, el qual havia pagat el refrigeri del cafè del Perú, home expeditiu i ràpid, de gran iniciativa.
Antoni de Montpalau:Científic d’extraordinari valor. Membre de l’Acadèmia de Ciències. És el protagonista de la present novel·la.
Mademoiselle Dupin: Escriptora que defensa París.
Personatges històrics:
Josep Ignasi: Fill hereu del marquès de La Gralla. Inventor de l’arpa pneumàtica (vegi’s) i de la flauta liberal. Músic notable. Quan heretà títol i patrimoni, es traslladà a Montmatre i muntà espectacles científico-musicals de gran ressonància.
Federic Ghopin: personatge real, va ser un pianista i compositor. Convidat a la festa del marquès.
FAUNA I FLORA
Toro: Mamífer artiodàctil remugant domèstic de la família dels bòvids, de grans dimensions, cap gros aramat de dues banyes, pell dura i pèl curt.
No apareix cap planta.
Capítol VIII - Història natural de Catalunya
ARGUMENT
Tot comença amb l'explicació de l'escrit de Pere Gil on ens deleïta amb un seguit de descripcions de fenòmens naturals que aconetixien a Catalunya. El nom d'aquest recopilatori regia sota el títol d'Història Catalana. Paral·lelament apareix a la història. L'escrit d'Antoni Montpalau on relata la història natural de Catalunya. En aquest mateix llibre, hi trobem punts claus de Catalunya com ara Barcelona, Tortosa, Girona Lleida, i punts estratègics de les ciutats com per exemple Montjuïc. No només ens parla de la geografia catalana, a més descriu un seguit de cristalls i pedres precioses, que en contrast amb Montpalau no ho va fer. El capítol acaba amb la xerrada de cornioles i la malèfica rialla de Pere.
VOCABULARI
Erudit-a: Que sap moltes coses, que té molts coneixements d'història, de literatura, d'art, etc.
Petrogràfic: Relatiu o pertanyent a la petrografia.
Petrografia: Part de la geologia que tracta de la descripció i la classificació de les roques.
Entrecuix: Regió de separació entre les dues cuixes.
Catalanitat: Qualitat, fet, d’ésser català o be caràcter o esperit propi dels catalans.
Nyerro: Membre d’un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del segle XVII.
Cadells: Petit del llop, del gos, del lleó i d’altres feres.
Corniola o cornalina: Calcedònia de color rogenc.
PERSONATGES
El pare Pere Gil: és de Reus i va ingressà el 1574 a la Companyia de Jesús, va escriure una monumental “Historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natura ço coses naturals de Cathaluña”. Antoni de Montpalau va preparar una edició.
Antoni de Montpalau
Baró de Meer
FAUNA I FLORA
Pedra marbre: Roca metamòrfica, calcaria, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat.
Maragda: Mineral, varietat de beril (mineral de la classe dels silicats), de color verd brillant degut al seu contingut de crom.
Robí: Varietat de corindó de color vermell, degut a petites quantitats de crom.
Turquesa: Mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.
Ametista: Varietat violeta o porpra de quars, utilitzada freqüentment com a pedra preciosa.
Diamant: En la mineralogia, és la segona forma més estable de carboni després del grafit.
Àgata: Mineral no específic. Conjunt de varietats microcristal·lines de quars.
Jaspe: Roca sedimentaria. Posseeix una superfície i s’utilitza com a ornamentació.
Cornida: Amb català antic Cornelina. Mineral, varietat translúcida de calcedònia de color vermellós.
Perla: Concreció nacrada de forma esfèrica o esferoïdal, que sol formar-se a l'interior de la conquilla d'alguns mol·luscs, molt apreciada en joieria.
No hi ha plantes ni animals.
Capítol IX - La lletra misteriosa
ARGUMENT
El marquès de La Gralla crida Antoni de Montpalau al doctor Samsó Corbella, al canonge Matons, al filòleg Garriga i Segimon Ferrer, perquè els ha de comunicar una cosa molt important. Un cop estan tots junts, el marquès els hi llegeix una carta que ha rebut de la seva germana, la Baronessa de Urpí. Finalment Montpalau decideix anar al poble de la baronessa, a Pratdip.
VOCABULARI
-Batí: Bata generalment curta.
-Susdita: Damunt dit, estament anteriorment.
-Pros: Bo, virtuós, respectable.
-Tàcita: Que es deixa endevinar sense ésser expressat formalment.
-Afer: Cosa a fer de certa importància o perill.
-Gabinet: Cambra destinada a l’estudi, sala de treball d’un advocat, d’un metge, etc.
-Promptitud: Disposar-se a fer quelcom.
-Canonge: Membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata.
-Mística: Experiència, veritable o suposada, d’unió directe de l’home.
-Devoció: Zel per la religió, per les pràctiques religioses.
-Meritíssimes: Digne de premi, d’estima.
-Sever: No gent indulgent amb les faltes, les febleses.
-Àdhuc: Fins i tot, contràriament al que hom podia suportar.
-Perpetu: Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat.
-Atribolada: Que sol obrar amb atribolament.
-Palesament: D’una manera palesa.
-Vetremència: Que té una força impetuosa, especialment en sentit figurat.
-Abominació: Detestar com a pervers, impiadós, dolent.
-Cabal: Hisenda, béns.
-Genitura: Generació.
-Nodriment: Acció de nodrir: Proveir de les substàncies necessàries al seu creixement o sosteniment.
-Etimològica: Origen, filiació, d’un mot.
-Emprada: Usada.
-Xacal: Mamífer carnívor de la família dels càpids.
-Tumultuosa: Que és marcat pel tumult, per l’agitació.
-Xacres: Mal físic que pateix algú com a deixalla d’un malaltia.
-Llurs: Pertanyent a ells o a elles.
-Esguard: Mirada.
PERSONATGES
Personatges reals en la novel·la:
Antoni de Montpalau
Samsó Corbella: és un doctor que convida el marquès de Gralla.
Canonge Matons: és el canonge liberal de Josep Martí i Llubra.
Bartomeu Garriga: és un filòleg.
Segimon Ferrer: és el descobridor de la coagulació matemàtica.
Baronessa d'Urpi: és la germana del marquès de la Gralla.
Josep Martí i Llubra: és el marquès de la Gralla.
Personatges històrics
Georg Ludwig Koeler: Era un gran botànic Alemany.
FAUNA I FLORA
Dip: ésser indefinit que s'alimenta de sang i per mutar la seva forma. (Vampir)
Àurea picuda.
Bosquet d'alzines sureres: és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina, és de mida mitjana, i originari de la Mediterrània occidental.
LOCALITZACIONS:
Pratdip, a la vora de Mola Falset
Capítol X - Botànica, Zoologia, Història
ARGUMENT
Antoni de Montpalau es prepara per a l'expedició que fan a Pratdip. S'estudia la fauna, la flora i tot el recorregut que faran. Novau, el seu amic i Amadeu, el cotxer l'acompanyen a l'aventura. Decideixen començar l'expedició l'endemà al matí.
VOCABULARI
Mandatari: Persona que, en virtut d'un mandat, accepta del mandant la gestió d'un afer.
Indagar: Cercar de venir en coneixement d'alguna cosa.
Llogarret: Llogaret.
Congostos: Vall estreta i pregona entre muntanyes.
Ratificà: Confirmar (alguna cosa que s’ha dit o fet), fer-la valedora.
Inherent: Que existeix en alguna cosa com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se’n pot separar.
Criticísme: Investigació científica de l’origen, el text, el caràcter, etc., de les obres literàries.
Balcànica: Relatiu o pertanyent als Balcans o als seus habitants.
Brolla: Bosquina formada per arbustos i rebrots d’arbre.
Romanalla: Allò que d’alguna cosa roman en algun lloc després d’haver-ne tret una gran part.
Vigor: Força activa del cos, de l’esperit.
Salconduït: Document lliurat per una autoritat, que permet a qui el porta d’anar en un lloc, tornar-ne, sense perill que l’en privin.
Virolada: Que presenta colors varis i vius.
Subrepticis: Obtingut per subrepció.
Obacs: Dit d'un indret ombrívol, on no arriba el sol.
Selvàtica: Relatiu o pertanyent a les selves.
Sebollit: Posar a la tomba un mort, enterrar-lo. Varen sebollir-lo l'1 de desembre passat.
Coaguli: Fer que un sistema col·loïdal o líquid presenti coagulació.
Plantígrad: Dit dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta del peu.
PERSONATGES
Antoni de Montpalau: Noble barceloní, propietari d'excel.lents col.lecions d'Història natural i del palau. De jove era racionalista. És el protagonista de la novel.la.
Isidre Novau i Campalans:És un capità de vaixell molt competent, però una mica silenciós.
Amadeu:És el cotxer del protagonista, Montpalau.
Marquès de la Gralla: És el germà de la baronessa d'Urpi, en aquest capítol, Montpalau li fa una visita.
Baró de Meer: És el capità general, amic de Montpalau
FAUNA I FLORA
Animals inventats per l'autor
Vampiris Diminutus
Plantes
Liquen: Organisme de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les plantes vasculars.
LIQUEN
